Què hem après de la campanya Ara és l’Hora i dels resultats del 9 N?
1
Converteixo en 'entrada' una primera aportació al debat intern obert a l'ANC:
. Què
hem après de la c ampanya Ara és l’Hora i dels resultats del 9 N?
a.
Constatem
que en aquest país hi ha un poble català hegemònic, ja sobirà, i majoritàriament mobilitzat cap a la independència.
La minoria depenent o ho és per interessos de classe vers la oligarquia estatal
i transestatal, o ho és per por. A més dels catalans d’origen, d’aquest poble
en són molts castellanoparlants , alguns espanyols i alguns immigrants, en
especial de 2ª generació.
b.
Passar
col.lectivament per l’experiència del 9N ha estat molt positiu per cohesionar
el poble i empoderar-lo contra l’atàvica covardia. Recordem que hi va haver un
dia que en Mas es va quedar sol proposant el nou 9N i que va ser el poble
entusiasta per votar-mobilitzar-se el que va empènyer als partits sobiranistes.
c.
En
contrapartida apareix un grup social minoritari però molt important que són els
espanyols a Catalunya. La immensa majoria han estat callats perquè no se senten
representats pel govern oligàrquic de Madrid, però segueixen tenint l’espanyol com
el seu estat referent. Alhora ha estat molt positiu que en tot moment des del
catalanisme s’ha respectat aquest grup i s’hi manté la porta oberta per si
també volen adoptar com a seu el poble català... Necessitem aquest grup sumat
al sobiranisme, també per a ell, per facilitar la transició i per fundar un nou
estat inclusiu.
d.
La
principal feina pendent de l’ANC per aquesta nova etapa hauria de ser promoure
una oferta ferma, creïble i irresistible, de grup social a grup social, als
espanyols de Catalunya. Posar-se a jugar entre partits polítics sobre les
properes eleccions és secundari si comportés oblidar lo principal. L’objectiu
és que en un referèndum legal de si o no sobre la independència, aquest grup
voti majoritàriament a favor. Entengui
que els interessa la sobirania de tots sense que hagin de perdre espanyolitat.
S’hauria de començar per una convenció per construir de baix a dalt, des de la
societat civil, amb mutu diàleg obert, la dita oferta. I després esmerçar tot l’esforça
que calgui per comunicar-la bé el nostre compromís amb ells, amb independència
del que facin els partits (no en contra. La Gigaenquesta i molts dels lemes de
campanya #SíoSí han anat en aquest sentit, però no ha estat suficient per
arribar a que aquest grup i que es desmarqui del seu estat.
2.
Cal
que mantinguem la proposta de candidatura unitària, tal com indica el nostre
full de ruta, com l’única opció a la qual l’Assemblea pugui donar suport?
a.
Aquest
és un problema que toca als partits polítics i que s’hauria de fonamentar en la
ciència electoral, estudiant primer els vots que es guanya amb cada alternativa.
L’important és guanyar i no està clara la millor alternativa.
b.
Una
altra cosa és si arribem a les eleccions generals del 2015 sense declarar la
independència. Davant d’Espanya sí que caldria anar-hi amb una candidatura de
país, amb l’únic mandat de negociar un referèndum escocès i abstenir-nos de
participar en la seva reforma constitucional.
3.
Si
aquesta candidatura unitària no fos possible, hauria de donar suport l’ANC a
aquelles candidatures que portin en el seu programa el compromís de declarar la
independència, d’acord amb la proposta del Consell Assessor per a la Transició
Nacional?
a.
Sí.
4.
Quin
grau d’implicació ha de tenir l’ANC en el procés electoral ?
a.
Dedicar-se
a l’oferta sobiranista als espanyols de Catalunya.
5.
Quin
ha de ser el treball unitari de les nostres Assemblees (territorials, sectorials
i exteriors) a partir d’ara?
a.
Fer
extensiva al seu territori o sector la dita oferta sobiranista als espanyols de
Catalunya... tipus Gigaenquesta.
b.
En l’àmbit
sectorial segurament el més efectiu seria negociar amb sindicats, patronals i
ANC (els partits després) un marc per a una reforma laboral sobirana, no
ideològica, amb ‘flexiseguretat’, per a la competitivitat d’un país petit,
pensat per a les nostres PIME, però donant garanties a les multinacionals.
c.
També
negociar un nou marc fiscal aprofitant la sobirania sobre els nostres recursos:
traspassar a impostos càrregues socials als treballadors i autònoms, elevar
pensions, prestacions de pobresa zero, el que queda de positiu del estat del
benestar (sense populismes)...
d.
En l’àmbit
de la desconnexió de les organitzacions estatals (p.ex. col.legis professionals
propis) caldria ja posar-ho en pràctica, però sense deixar de substituir-ho per
la cooperació horitzontal (internacional). Des de l’ANC caldria promoure un
marc de referència de substitució de la simple desconnexió per la cooperació
horitzontal.
e.
En l’àmbit
nacional caldria tractar amb molt respecte i generositat, sense por, els
elements identitaris dels espanyols a Catalunya (llengua, rei, nacionalitat,
festivitats, seleccions...). No han de percebre que hi perdran amb la
independència, a part de perdre un estat, que els és còmode però ineficient. I
començar-ho a practicar amb naturalitat amb les seves “festes” per exemple (què
fem quan els irlandesos d’aquí celebren el seu dia de Sant Patrici? Fins i tot
podem emborratxar-nos amb ells)
